dimarts, 3 de març de 2015

MEMÒRIA DEL SALT - Temptatives truncades (part 2)

VERTICAL JUMP BIBLE (VJB) - El millor programa, la pitjor de les fortunes.

DESPRÉS D'ABANDONAR per prop d'un any la idea d'entrenar el salt vertical, per una banda, per la falta de coneixement sobre la matèria, i per l'altre, per les seqüeles del desgast (tant físic com mental) aconseguits per culpa d'aquestes 3 variables*, a finals del 2013 i després d'haver anat llegint i descobrint la ciència del salt, m'hi llanço de nou amb més seguretat que mai, tenint clars els fundamentals que regeixen l'entrenament d'aquesta fita esportiva.
TOT VA COMENÇAR BÉ. Cansat, agulletes i poc a poc familiaritzant-me amb les barres olímpiques... bé... potser sembla més del que va ser.... #MeCago'nTot!! Essent francs, no em va donar ni temps gairebé a familiaritzar-me amb la rutina. 1 mes després de començar, a l'últim partit de l'any, el que m'havia semblat només un cop fort a la cama va resultar ésser una rotura fibrilar de #MuyPadreYSeñorMio.. com es pot apreciar a les dates, van ser 4 mesos i mig fins a tornar a estar suficientment bé com per retornar al terreny de joc.
20 (i pico) de Gener                                             20 (i pico) de Març
FINS QUE NO VAIG TORNAR A AGAFAR RODATGE "en general" i tornar a sentir la cama al 100% o a prop, no vaig tornar-me a plantejar re-emprendre aquesta rutina, que en el moment (i ho segueixo pensant) és la més potent i completa de tot el que m'he trobat fins ara, i tot indica que encara està per nèixer el o la que millori "la bíblia" del salto.
COMENÇAR DE NOU, acabada l'etapa universitària (tot un espai mental ocupat desapareixia. És més important del que sembla) combinant-ho amb els entrenaments d'equip, va ser un reapassionament, no obstant, de dificl combinació. Superada la 1a fase a dures penes, i encara sensible al record de la lesió, els meus nivell de sobreprotecció estaven més elevats que de costum, per tant vaig decidir centrar-me en rendir al 100%  als entrenaments d'equip, i a la que tingués un rodatge consistent, procurés anar implementant, paulatinament, treball específic de gimnàs.
Aquesta posició més conservadora i carregada de paciència (i no només hype xD) va arribar gràcies a la descoberta Youtuber amb major profunditat del món de l'strongman i el powerlifting. Juntament amb els coneixements adquirits prèviament, em va semblar una bona opció "allunyar" l'objectiu del salt vertical i evitar donar-li cap data concreta. La idea ara era preparar els fonaments sobre els que després treballaria específicament en la direcció de l'augment del salt. I, inevitablement, no hi ha cap altre "fonament més fonament" que el desenvolupament de la força. I això és le que he estat fent aquests últims mesos, amb una altre lesió per enmig (de menor gravetat..... i d'atenció mèdica més inteligent, tot s'ha de dir..), però anant picant pedra i hittin' the iron fins anar assolint certa familiarització amb els elements, exercicis i materials del gimnàs. Però bé, això ja ho ho desenvoluparem millor al post que li pertoca, és a dir, la tercera part: el pròxim!

*1) No fer bé la tècnica d'execució dels exercicis (ni en el terreny més adequat)
2) No fer els entrenaments adecuats per falta de coneixement
3) Al no veure resultats + aparèixer molèsties = Perdre la consistència i l'engorile inicial

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada