dimecres, 12 d’agost de 2015

(2/2) Candito HQ: Videos de la rutina (maig)

Doncs si en el post anterior mostrava en paper la rutina que des de maig he començat a fer, aqui deixo els videos que durant les primeres setmanes vaig fer. Per una banda, per veure'm com executava els exercicis, i per l'altra, per tenir un registre de quins van ser els pesos amb els que vaig començar (que no surten al video, però me conojco loh platoh de metal i se quan hi ha a cada lloc, jeje) i com he anat variant els exercicis segons hi responia a ells. Per això, de cara a Septembre/Octubre, segons com em vegi de volum de treball entre la rutina aquesta i "el que em cansi" fent el Cicle Superior d'esports, segurament faré un video mostrant les variacions (que ja he anat introduint a hores d'ara) que aniré introduint per poder combinar-m'ho amb sentit i equilibri.

Saluten!!








dimarts, 11 d’agost de 2015

(1/2) I després de saltar com un mico, que s'ha de fer? CANDITO HQ!!!! (Maig-Juny)

Després de saltar com un mico amb la rutina del Powerexplosive podia fer dues coses.. o bé 3, que seria si comptessim l'opció de no fer res, però obviament això ni es contempla. Per tant:

1) REPETIR. Oseasé, donar-me una o dues setmanes de "descans" (vol dir, només fer els entrenaments d'equip i seguir fent la 5x5 o similar nomes upper-body)

2) PROVAR COSES NOVES. Es a dir, remenar entre els arxius i rutines que guardo pel PC i escollir-ne una que em fes el pes o adaptar-me-la al meu gust.

ANANT A PAMS: Si una rutina et funciona, repetir-la és una opció ben raonable. I més si parlem d'una rutina de 6 setmanes, que és "ná y menos". Com que en el meu cas m'ha funcionat, seria una bona opció. Fins aqui tot correcte. No obstant, quelcom em deia que volia canviar. I direu "pero si tu mateix dius que 6 setmanes es un bluf!", cierto, muy cierto, se'm podria acusar de tasta-olletes, sí, peeeerò tenia quelcom que em rondava pel cap des de la 5a setmana de la rutina aquesta, i és que sentia que li faltava una mica de volum de treball de peses. Que ets un vigorexic? Que t'agrada fer el goril·la inflant vena i fent jetos al gimnàs? Nah nah, res d'això. El que passa és el següent:
 A) Des de fa temps estic amb constant diàleg amb una periostitis intermitent. La pliometria (el saltar com un mico) és, del que faig, la part de l'entrenament que més me la pot fer aflorar.
 B) A penes porto 6 mesos tocant les peses. Això és sinònim de ser un principiant. Si ho maquillo com a molt es podria dir que sóc un "experiementat dins dels principiants", haha, però no cal xD. Això vol dir que el meu desenvolupament físic de forçut encara està ben al principi, dit d'una altra manera, em queda molt camí per recòrrer, i per tant, progressar.

AIXÍ DONCS, prenent nota d'aquestes dues raons mentres estava acabant la rutina de salt, vaig començar a pensar que podria fer que em permetés tocar més les peses, no oblidar-me de la Pliometria i a la vegada seguir entrenant amb l'equip d'una manera decent...... PATAPAM! Sense voler-ho, sense esperar'm-ho, em trobo amb la solució. De la mà del mestre Candito Training HQ i el "Free content" que mostra a la seva web, em trobo una combinació d'entrenament de força-potencia-reactivitat que materialitza molt bé la idea que m'havia fet del que volia fer ara.

Agafant l'esquelet que dona coma rutina i els exercicis "accessoris" que recomana i que conec, m'he acabat muntant el menú, i així ha quedat. Estructuralment així quedarà*, no obstant alguns exercicis dels "secundaris" anirant variant o els hi posaré/treuré emfasi segons vegi.

*Aquesta es la versió amb la que vaig començar al maig/juny. Actualment s'han produit certes variacions que més endavant publicaré


dilluns, 10 d’agost de 2015

Conclusions, resultats, passos endavant i passos enrere - Rutina de salt Powerexplosive

NOTA: Després de 4 mesos de desconnexió Bloguera i amb el risc d'augmentar les diòptries que em venen d'herència, m'he atrinxerat davant l'ordinador amb l'únic objectiu de revifar aquest diari personal-públic que amb tantes ganes vaig començar. MORI EL BORBÓ!!! 

1r ACTE - "Escrit vora 1 mes després de quan pertocava cronològicament penjar aquest post"
Aquest és un dels posts que fa 3 setmanes (quan m'hagués tocat escriure'l) em feia il·lusió escriure, però tal i com s'han succeït certs esdeveniments no m'entusiasma especialment. Anem a pams.

DE BONES A PRIMERES tot anava viento en popa. A mitjans d'abril acabo la rutina del Powerexplosive. El turmell havia aguantat bé, havia notat resultats en el procés, com millorar l'electricitat en els moviments, la reactivitat en salts amb poca preparació, uns bessons més poderosos que em permetien notar-los més dominants que els quàdriceps en els salts ràpids, etc.. més que satisfet per només 1 mes i mig de rutina. 

AL CAP DE DUES SETMANES registro el millors intents d'esmaixada (sense pilota) que mai havia pogut fer.
Després de fer la rutina que em tocava pel dia (la del Candito, la presento pròximament), aprofitant que portava la càmera, se m'acudeix baixar a pista a provar uns quants salt, aviam que tal. Aqui el resultat. Tota la mà per sobre de l'anella. Flipat em vaig quedar.


Però a partir d'aqui comencen les complicacions:
2 dies després d'aquesta foto caiem eliminats de la primera ronda d'eliminatòries (a les quals havíem entrat pels pèls). No es que sigui d'aquests que s'autoflagel·la excessivament quan perd, i menys al nivell que jugo, però en aquest moment concret significava que aquesta derrota havia sigut l'últim partit de bàsquet amb els Llorers d'aquesta temporada i de la següent. De fet, potser era l'últim dels últims, doncs poden canviar molt els interessos, prioritats, etc.. dels integrants de l'equip i qui sap si es possible fer colla suficient per la que, teòricament, hauria de ser la última temporada dels nascuts al '92, ja que estem en una lliga sub25, i d'aqui 2 anys ja tindrem el putu quart de segle! (Oooh plorem tots junts, va.. XD!).

REPRENENT EL FIL. La raó de la meva marxa és que el curs vinent començo un màster que m'impedeix de totes totes assistir a cap partit, per tant em veig obligat a deixar-ho..... (ara, reprenent la turra sentimental xD). Com sempre he dit, sóc un jugador de futbol reformat al bàsquet, i tot el cicle basquetbolístic l'he viscut amb aquesta gent, i penso que és el millor que hagués pogut fer, doncs a part de poder trobar un segon amor esportiu després que amb el primer "ya no era lo mismo", vaig trobar-me un grup de gent molt agradable amb els quals la complicitat s'ha pogut anar teixint d'una manera molt sana. Vamoh, que encantao! Ei, però abans de desviar-me massa del tema, coi, aquest post he dit que era fotut, així que coses maques les justes!! XD

TOTAL, si no tenia prou amb perdre, m'afloren al turmell unes molèsties (en el mateix partit ja les vaig començar a notar) que em deixen bastant inquiet. Sabia que havia acabat la rehabilitació bé, però també sabia que el peu no havia quedat "com nou". Aquestes sensacions que només aprecies quan es al teu peu que li passa.

2n ACTE - De JULIOL fins "avui" ("avui" = dia de la publicació... shit com em complico xD)
Després de passar unes setmanes a rehab enfortint la zona, les molèsties al turmell queden oblidades. Simultàniament al gimnàs havia anat pulint la rutina que des del maig/juny vaig començar a fer amb consistència (CANDITO HQ!!! en els pròxims posts sortirà).

En termes generals els números en els exercicis grans han augmentat lleugerament, el que de moment està bastant estàtic és el salt vertical. Si bé és cert que cada cop em trobo més còmode amb el salt a 2 peus (i l'implemento més en situació de joc), no estic saltant-lo més alt. Tampoc amb el salt a un peu. Cal apuntar que des de fa 1 mes aprox. arrossego, al genoll dret (cama de l'esguiç de turmell), una "sensació"(perquè en cap cas tinc molèsties) de "flojera" o "desestabilització" que em fa reservar-me de practicar gaire el salt a un peu. metges i bro-science people amb la que he xerrat han coincidit que no li dongues importància, doncs el cos quna fa exercici s'esta adaptant contínuament a sobrecàrregues, descompensacions, etc.. però ara per ara prefereixo baixar un pèl el tute i veure com evoluciona. PER ALTRA BANDA, estic barrufant la idea de parlar amb entrenadors d'atletisme, salt d'alçada, longitud, etc.. dels quals poder rebre consell o fins i tot posar-me a les seves ordres per entrenar-hi. TOT PER LA TÈCNICA!!!! XD




diumenge, 9 d’agost de 2015

((THROWBACK)) SETMANA 6 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive

[aprox: 2ª setmana d'Abril]

Acabant a la meva manera, literalment. Com explico al video, em vaig muntar la meva pel·lícula a l'hora de fer els exercicis de pliometria que pertocaven segons la rutina.

En qualsevol cas, content dels 90x2 en Squat que, tot i ser un RM estimat modo conservador, mai m'havia posat a l'esquna més que 82,5kg en mis mejores momentos xD.

Rutina Powerexplosive finiquitada!!! Next chapter de la mà de CANDITO HQ!


dimarts, 21 d’abril de 2015

SETMANA 5 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive (VIDEO) - Diferent i multicultural

Penúltima setmana de la rutina, "diferent". Per una banda, recuperant (per al segon dia) la camara #kindaGoPro que tinc, #oléolé, i per l'altra, havent hagut d'obviar forçosament l'squat del segon dia, ja que els dies que hi puc anar els he gaudit de vacances. De fet, gràcies a això, vaig haver d'empescar-me un lloc on anar a fer la rutina pertinent, un lloc que va acabar essent al costat de les piscines Picornell, on, després de saltar com un mico, vaig poder medir-me amb un parell de (ara) coneguts en una cistella propera. Un d'ells, el més pintoresc, un Xinès que estava estudiant a Alemanya i havia baixat 2 dies a Barcelona per fer-hi una visita ràpida..! Primera tarda i se la passa jugant a basquèt, mentre espera que enfosqueixi per anar a veure les fonts. Quina #PassionForTHAGAME tu! XD


dissabte, 11 d’abril de 2015

SETMANA 4 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive

El video, com els anteriors; les sensacions a pista, en canvi, com feia molt de temps que no sentia: més electric, més explosiu. La cosa comença a funcionar. 

M'he adonat que on més m'està repercutint (positivament) els "salts de mico"(pliometria) que faig a la pista és als bessons i al "sistema neuronal".... més d'un dirà "WTF deixa de xutar-te merdes tio" XD, però no va per aqui la cosa. Aclaro breument: 
     1) El major impacte l'he notat als bessons  perquè son els músculs que més se m'havien atrofiat amb l'esguinç del turmell (normal). Amb salts de puntes, sense gairebé flexió dels genolls, he notat que volava més que de costum, per això ho puc atribuir als bessons (a més els tinc més definits i rocosos xD... però això ha vingut més a partir de la 5ª setmana)

    2) Per "sistema neuronal" em refereixo a la millora que he notat a l'hora de saltar reactivament, o dit d'una altra manera, que quan vull fer un salt "instantani", per tant que no pots preparar el salt sinó que has d'explotar enseguida, he pogut apreciar com el meu cos es capaç de crear més força en aquell instant, i per tant, saltar més. I de fet això corrobora amb èxit la finalitat principal dels "salts de mico" a la pista, que és precisament entrenar el cos perque pugui produir el màxim de força possible en el mínim de temps. 

I sense enrollar-me més del necessari (que em costa poc), aqui el video! 

Detall: El dibuix de la samarreta del primer dia d'entrenament és homemade! En podeu trobar uns quants més aqui: Evolución de mis graffitis III


divendres, 10 d’abril de 2015

SETMANA 3 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive

Amb uns quants dies de retard però aqui està, arribant a l'equador del programa (i ja amb les primeres sensacions de canvi!).

Amb el descans de setmana santa a la vista i agraint la progressiva baixada de volum d'entrenament de la rutina de salt tot va sobre rodes. Res més a destacar d'aquesta setmana, però si de la següent!


A l'ataqueeeeeeer!!


dijous, 9 d’abril de 2015

FONAMENTS - Taula resum de sinergies òptimes/pobres entre: Objectius físics <----> Activitat física efectuada


O dit d'una manera més llarga i detallada, però procurant ser més clara i planera: QUINES FORMES D'EXERCICI (dins de 5 grans grups/mètodes dentrenament) son més o menys òptimes segons QUINS objectius físics tinguem (dividit en 5 grans variants).

UNA TAULA REALMENT ÚTIL per poder orientar així el tipus de treball físic a desenvolupar, sense importar l'expertesa o les ambicions de cadascú..... BÉ, CORREGEIXO PREVENTIVAMENT, si no has tocat mai el gimnàs i/o ets una persona que no fa esport regularment, abans d'entrenar amb qualsevol d'aquests models requeriries un temps de preparació i "puesta a punto", no només per despertar el cos, sino perquè els exercicis de tots aquests models requereixen d'un correcte desenvolupament tècnic. Si no tens aquesta tècnica i a sobre el teu cos no ha conegut mai (o des de fa temps) un estímul similar, és exigir-li respondre a masses variables noves de cop. OJU! Conseqüencies: elevat (i innecessari) risc de lesió + estancament des del minut 1 (d'entre altres problemes).

TANMATEIX, tampoc caiguem en la ultraprotecció desmesurada. Molta gent va al gimnàs i fa autèntiques burrades i no es trenquen (i de fet progressen). Com pot ser? 
Per una banda, no som figures delicades de ceràmica, per molt sedentaris i atrofiats que estiguem. I d'altra banda, personalment, penso que bàsicament per un combo de difícil equilibri: La resistència del cos a "l'agressió" física rebuda de l'exercici +  el sentit comú de la persona. OSEASE, si quelcom fa mal/molesta, paro.

EN QUALSEVOL CAS, i tornant al tema concret del post, la idea a transmetre aqui és que "ni tanto ni tan calvo".
Si som primerencs en el món del fitness el primer de tot (boh que topic sonaré) és carregar-se de paciència. Ja vulguis perdre pes, inflar-te com l'Arnold, saltar com un cangur o rascar-te la nuca amb els dits del peu. PACIÈNCIA + SAVOIRE FAIRE (o train smart). 

Per concretar, EXEMPLE en relació la taula: Vols millorar la teva força màxima, per tant, veus que has d'entrenar amb "heavy loads" (pesos pesats, poques repeticions). Si mai ho has fet has de resoldre la incognita inicial de "quins exercicis he de fer?" i "quina és la tècnica per efectuar-los amb seguretat?". Un cop tenim això (bàsic en qualsevol cosa que facis), en el cas concret dels pesos pesats has d'aparcar l'orgull i el "por mis huevos/ovarios lo hago". ÉS A DIR, si a l'exercici de Bench Press has de fer 5 repeticions amb el màxim pes que poguessis moure (complint les 5 repeticions), el primer que faràs és descobrir quant ets capaç de moure tu segons els parametres demanats. Posem que aconsegueixes fer-ho amb 50kg, posant la cara com un tomaquet. QUE FEM? En primer lloc,  amb una tècnica impoluta, possiblement el teu màxim real del moment en 5 repeticions podria estar 5-10kg per sobre del que realment has pogut. En segon lloc, NO HO començaràs a fer amb 50kg. Probablement un bon número siguin 35-40kg i cada setmana pujar 2,5kg (exemple típic de progressió)

dimecres, 25 de març de 2015

SETMANA 2 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive (video)

4 WEEKS TO GO! Segona setmana superada i amb bones sensacions. NO OBSTANT, la periostitis segueix "ahí ahí" fent un modest acte de presència però sense acaparar el protagonisme (dit d'una altra manera, que gairebé no em molesta xD) 

Puc seguir comprovant que m'ho puc combinar amb els entrenaments d'equip sense morir en l'intent. Gooood! 

I NECESSARI A COMENTAR DES DE JA (i juro que el gimnàs on vaig no em paga comissió per dir això eh, jurao! #Transparència xD: que p***ment ben parit està la oferta d'aquest gim amb les meves necessitats específiques. Dins de ser un gimnàs comercial (que vol dir: 4mil maquines ortopèdiques per fer 1 múscul diferent amb cadascuna d'elles... resumit-ho en una frase swagger que m'he inventat per fer-me entendre: just showin' off, just puppin', no real strenght & fitness at all.) té la seva oferta de barres i equipaments per efectuar bons exercicis de pes lliure (crucials per desenvolupar la força en general) i, especificament pel salt, una pista de basquet doble BUIDA a l'horari que vaig jo perfecte per efectuar l'entrenament de salt en una superfície molt més agradïda pels genolls (i articualcions en general) que no pas l'asfalt. parquet del güeno, i fins i tot una mica abombat, nefast pel bot, però perfecte per amortir les caigudes!! ESTÁ TO PENSAO!  

Pero tornant al lio, aqui deixo el video! Salut!

PD: com que vaig amb retard, ja puc avançar que la setmana 3 està en procés d'edició, i la setmana 4 de gravació! 


dilluns, 16 de març de 2015

SETMANA 1 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive (Video)

PERFI! Ara que les descompensacions de l'esguinç comencen a ser gairebé imperceptibles, perfi m'he posat a fer "con todas las de la ley" salts com un locu! (per alguns anomenat pliometria). Vamos, la rutina que he presentat un parell de posts enrrere! 

Y LO PROMETIDO ES DEUDA, així que aqui deixo el video-recopil·lació dels entrenaments de la 1a setmana. Potser és més la il·lusió que una altra cosa, però tinc la sensació que al partit del cap de setmana vaig notar els primers i molt precoços resultats. 

Espero que cada cop em costi menys desenganxar-me del terra i em costi més tornar-hi a aterrar!! x) 

Salut!

*Primera setmana de març

dijous, 12 de març de 2015

(Ara fa un any) Gràcies Carles Puyol

Ara fa un any (i uns dies) de la roda de premsa on Carles Puyol anunciava la seva retirada del futbol d'el·lit. Recordo que aquest escrit em va sortir aixi d'apassionat a causa del context: m'estava recuperant de la pitjor versió d'una lesió lleu, la primera en la meva vida. Honestament em va costar assimilar-la, i sabent que el Carles deixava el futbol per culpa de les lesions, em va tocar especialment. 
Espero que us agradi i que la gaudiu tant com jo quan la vaig escriure. Aqui va!

COM A "EX-JUGADOR" DE FUTBOL, COM A JUGADOR DE BÀSQUET, COM A ESPORTISTA EN GENERAL, GRÀCIES CARLES PUYOL:

Si em pregunten de quin equip sóc, diré que sóc del Barça, però sense grans passions. D'aquells aficionats que no 
veuen gaires partits, o que en veuen meitats, o fins i tot, que quan els veuen, tenen més ganes de posar-se a jugar a futbol que a seguir-los veient. 

Tampoc sóc d'aquells que divinitza als jugadors més bons (o més mediàtics) del moment. De fet, de petit, a l'escola, quan jugava a futbol, era d'aquells que a la pregunta de "I tu quin jugador ets?" procurava respondre "sóc jo mateix, el Bernat", en comptes d'assignar-me el nom d'un jugador famós.
Tanmateix, al obrir el facebook m'he trobat amb una notícia que, com tot allò que és efímer, algun dia havia de passar (i des de fa un temps ja s'intuïa), però que sempre t'agafa per sorpresa: Carles Puyol es retira del futbol d'el·lit. 
Aquest post doncs va dedicat amb el màxim respecte i admiració per a un "més que" jugador de futbol. Va dedicat a un esportista d'ànima, "dels autèntics". Un individu que representa a nivell micro, un jugador apassionat pel seu esport, el futbol. Però a nivell macro, és el model canònic de valors que per mi ha de tenir qualsevol persona que es vulgui considerar un "bon jugador/a", de l'esport que sigui: El respecte pulcre pel rival, sense deixar d'anar a totes; el companyerisme amb els del seu equip; el famós "deixar-se la pell", tant als partits com als entrenaments com a les rehabilitacions; la passió per l'esport, el de dins del camp com el de fora; i finalment, el "caràcter", allò que cada esportista té de base, però que no tothom sap modelar. Allò que principalment es mostra amb l'estil propi en el terreny de joc, però que quan se n'és conscient i s'integra en la personalitat d'un mateix, sempre s'escapa encapsulat en petites pinzellades d'una declaració, d'un gest, o precisament, d'una decisió, com la que avui has prés, mestre.

Moltes gràcies Carles

dimarts, 10 de març de 2015

PRESENTACIÓ - Rutina de salt Powerexplosive. (1 de març - 10 d'abril)


POST RÀPID per assenyalar quina és la rutina de salt que m'he posat a treballar de cara a aquest mes i mig "venidero". Una rutina mixta entre weights&plyos (com ha de ser) però sense un volum de treball excessiu, cosa que, penso, em permetrà combinar-m'ho amb els entrenaments d'equip sense morir en l'intent... 

NOTA: faig emfasi en el factor volum de treball físic perquè el 99% de rutines estandard de salt que rulen per internet tenen una exigència de treball excessivament alta com per fer-les enmig de la temporada (sobretot per esportistes amateurs) sense assumir un risc innecessàriament elevat de, com a mínim, caure en el sobreentrenament, i en el pitjor dels casos, guanyar-te una lesió per estrés musuclar o fatiga. 

Fent un resum ràpid, la cosa queda així: 

- 1RM estimat en sentadilla = 90KG. A partir d'aqui s'obté le valor en KG dels % que es poden observar al primer requadre de la imatge. A cada video de l'entrenament citaré els KGs utilitzats corresponents al % que proposa la rutina.

- Procuraré fer un seguiment de cada entrenament de principi a final, no obstant el post en relació als entrenament sera setmanal (és a dir, un cop hagi fet els 2 entrenaments que tocava aquella setmana). Serán posts amb poca lletra perqué els comentaris dels entrenamets els faré en el mateix video on em mostri executant els exercicis aqui presentats.

La rutina està PUBLICADA a la sempre interessant i seriosa web del Powerexplosive. 


diumenge, 8 de març de 2015

VIDEO: Presa de marques - (finals) Febrer 2015

Doncs aqui la mostra dels progressos. Ultim dia de rutina de força gravat + comparació amb els numeros registrats a principis de Desembre!


Pas següent (ja en marxa) - Rutina de salt POWEREXPLOSIVE. Presentació + seguiment videogràfic.

Salut!

PD: El BenchPress i el Barbell Row no els he abandonat! Però queden en un segon plà.
PD2: falta pulir en general, però sobretot, la estabilitat de l'Squat! Ho sé ho sé xD!


MEMÒRIA DEL SALT - 5x5, Construint una base de força (part 3 - Present)


Metoditzant el registre de seguiment & Presentant els meus respectes a la 5x5


DONCS BÉ, com deia en el post anterior, sabia que degut a la meva condició de novato, si combinava l'entrenament especific de salt amb els entrenaments em suposaria un cansament al que no hi volia recòrrer, no per por a sobreentrenar o morir en l'intent, sinó perquè volia gaudir i desenvolupar els entrenaments i els partits d'equip al 100%, volia estar fresc. 

BÉ, COM A MÍNIM aquesta era la posició a mig termini que m'havia autoimposat per evitar el voler començar massa ràpid amb massa cosa que no controlava. Les dues raons d'aquesta posició conservadora eren, per una banda, aconseguir bon ritme d'entrenaments amb l'equip, i poc a poc hi anés sumant volum de treball "accessori" al qual el meu cos s'anés acostumant sense problemes, i així, al cap d'uns mesos, estiguar preparat per combinar els entrenaments; per l'altra, a 3 mesos vista tenia el "parón navideño", un bon moment de descans de lliga per, intensivament, poder-me dedicar al salt.

El que primer vaig anar incorporant va ser treball de força en el tren superior, ja que als entrenaments poc el tocàvem i per això no em suposava cap sobrecàrrega. I poc a poc, a mesura que em vaig anar trobant còmode va venir el tren inferior (don't forget leg day madafaka xD). 

SI ALGÚ ES POSES TIQUISMIQUIS podria dir que això no és cap entrenament de salt, i tindria raó. Però cauria en un gravíssim error si la reflexió seguent fos "per tant no és necessari". Que no sigui un entrenament on l'objectiu principal (millorar la força) no és l'objectiu final (millorar el salt) no el fa ni molt menys innecessari. Ben al contrari, podriem dir que és essencial. Per a qualsevol esport o fita física on estiguin involucrats conceptes com la velocitat, la potència, l'explosivitat, etc... com és el cas del salt, si no es construeix una base de força prèvia, son ganes de començar la casa per la teulada. 

PERÒ BÉ, abans d'anar d'expert i arriscar-me a ficar la pota en alguna cosa, aturo les paraules i deixo pas al calendari de seguiment que he fet al llarg d'aquest temps per psoar en imatges la xerrameca!

Et volià!   Calendari + Llegenda







dimarts, 3 de març de 2015

MEMÒRIA DEL SALT - Temptatives truncades (part 2)

VERTICAL JUMP BIBLE (VJB) - El millor programa, la pitjor de les fortunes.

DESPRÉS D'ABANDONAR per prop d'un any la idea d'entrenar el salt vertical, per una banda, per la falta de coneixement sobre la matèria, i per l'altre, per les seqüeles del desgast (tant físic com mental) aconseguits per culpa d'aquestes 3 variables*, a finals del 2013 i després d'haver anat llegint i descobrint la ciència del salt, m'hi llanço de nou amb més seguretat que mai, tenint clars els fundamentals que regeixen l'entrenament d'aquesta fita esportiva.
TOT VA COMENÇAR BÉ. Cansat, agulletes i poc a poc familiaritzant-me amb les barres olímpiques... bé... potser sembla més del que va ser.... #MeCago'nTot!! Essent francs, no em va donar ni temps gairebé a familiaritzar-me amb la rutina. 1 mes després de començar, a l'últim partit de l'any, el que m'havia semblat només un cop fort a la cama va resultar ésser una rotura fibrilar de #MuyPadreYSeñorMio.. com es pot apreciar a les dates, van ser 4 mesos i mig fins a tornar a estar suficientment bé com per retornar al terreny de joc.
20 (i pico) de Gener                                             20 (i pico) de Març
FINS QUE NO VAIG TORNAR A AGAFAR RODATGE "en general" i tornar a sentir la cama al 100% o a prop, no vaig tornar-me a plantejar re-emprendre aquesta rutina, que en el moment (i ho segueixo pensant) és la més potent i completa de tot el que m'he trobat fins ara, i tot indica que encara està per nèixer el o la que millori "la bíblia" del salto.
COMENÇAR DE NOU, acabada l'etapa universitària (tot un espai mental ocupat desapareixia. És més important del que sembla) combinant-ho amb els entrenaments d'equip, va ser un reapassionament, no obstant, de dificl combinació. Superada la 1a fase a dures penes, i encara sensible al record de la lesió, els meus nivell de sobreprotecció estaven més elevats que de costum, per tant vaig decidir centrar-me en rendir al 100%  als entrenaments d'equip, i a la que tingués un rodatge consistent, procurés anar implementant, paulatinament, treball específic de gimnàs.
Aquesta posició més conservadora i carregada de paciència (i no només hype xD) va arribar gràcies a la descoberta Youtuber amb major profunditat del món de l'strongman i el powerlifting. Juntament amb els coneixements adquirits prèviament, em va semblar una bona opció "allunyar" l'objectiu del salt vertical i evitar donar-li cap data concreta. La idea ara era preparar els fonaments sobre els que després treballaria específicament en la direcció de l'augment del salt. I, inevitablement, no hi ha cap altre "fonament més fonament" que el desenvolupament de la força. I això és le que he estat fent aquests últims mesos, amb una altre lesió per enmig (de menor gravetat..... i d'atenció mèdica més inteligent, tot s'ha de dir..), però anant picant pedra i hittin' the iron fins anar assolint certa familiarització amb els elements, exercicis i materials del gimnàs. Però bé, això ja ho ho desenvoluparem millor al post que li pertoca, és a dir, la tercera part: el pròxim!

*1) No fer bé la tècnica d'execució dels exercicis (ni en el terreny més adequat)
2) No fer els entrenaments adecuats per falta de coneixement
3) Al no veure resultats + aparèixer molèsties = Perdre la consistència i l'engorile inicial

dijous, 26 de febrer de 2015

MEMÒRIA DEL SALT - Des dels origens (part 1)

AIR ALERT [Septembre - Novembre (2012)]

Després de la primera temporada jugant i entrenant a bàsquet, m'arriba a les orelles un famós programa d'entrenament específic de salt anomenat Air Alert que es pot trobar de manera gratuita per internet. OLÉÉ! Solusionao, he trobat la poció màgica..!! Bé, anem a veure: De totes les rutines per "millorar el salt" que he vist, l'Air Alert és la menys indicada. Punt i final xD.

La meva paciència i motivació amb ell va durar unes 7-8 setmanes de manera més o menys consistent. Un cop estava fent barbaritat insalubres com 3x40 + 2x80 + 3x25 + 2x300 (series X numeró de repeticions, que equivalen a 1 salt) en un sol dia, havent de compaginar-ho amb entrenaments d'equip, vaig decidir aturar-ho per pur sentit comú. Es possible que en certa manera augmentés el salt, però a costa d'un esforç i un desgast innecessari i, en últim terme, contraproduent. 
Aqui deixo l'últim vestigi que tinc d'ell, una fotografia del calendari de seguiment que tenia al costat del llit. Quins records....!! 


 *2010-2011 tècnicament és la temporada en la qual m'estreno, però només jugant als caps de setmana, per això és un inici una mica en fals, ja que l'aprenentage del joc és fa als entrenaments



OVERNIGHT HOOPS (3 setmanes a molt estirar, fracionades entre Desembre'12 - Gener'13)

EL PRIMER PROGRAMA ESPECÍFIC DE SALT amb sentit que vaig tocar! Però incomplert (Només incloïa treball pliometric, obviava el treball essencial de força/explosiu, usease, el que es fa amb les peses) i amb el que vaig acabar de desgastar les cames.

Després de 2 mesos de centenars de salts amb l'Air Alert, només 3 setmanes d'aquesta rutina (al meu
parer excessiva en volum de treball d'impacte, sobretot per a un novato) van acabar obligant-me a aturar aquests entrenaments salvatges a la meva bola, i desmotivar-me durant un temps: Em van regalar una periostitis que, encara ara, de tant en tant, reapareix (pero no amb la virulencia de la primera vegada).

CORREGEIXO, no va ser ben bé que em desmotivés, sinó que em va fer reflexionar i no tornar a llançar-me a fer coses d'aquestes fins que fos capaç de parlar-ne amb propietat i, sobretot, tingués el coneixement per efectuar-les correctament.

Aqui us deixo amb la rutina de xoc inicial: 3 workouts per a 3 dies diferents... ei, però no a una ratio de 3 x setmana, que en el treball pilometric podriem dir que seria el "tope" de volum a fer per evitar un estrés excessiu a les articulacions. En aquest cas la primera semana et demanava els 3 workouts repetits, és a dir, 6 dies de foradar el terra a base de salts. Mortal.



TOT I SOBREVIURE sense cap lesió a aquesta mortarada d'entrenaments (ojo, no perquè en si fóssin una bogeria, que també, partint de la base que sóc un novato, sinó perquè jo no tenia la metodologia i tècnica apresa per a efectuar-los amb les millors garanties possibles per evitar trencar-me, o ni que sigui, desgastos per mala praxis), algunes reminiscències com les periostitis que més amunt he comentat, son el record de que les agressions al cos mal mesurades no són inòqües. i a vegades deixen firma duran un bon període de temps.

NO OBSTANT, aqui tinc un registre visual del període on vaig estar dialogant amb la shit de les periostitis (i cert dolors d'esquena, però va acabar essent molt residual), on puc confirmar que el meu rendiment en el salt no es va veure reduit.

Nota: A continuació del video aqui penjat apareix la segona part de les "esmaixades de prova" que vaig gravar-me durant aquells dies. És aquest 2n video el que volia penjar aqui pero no sé perque c***ons no me l'identifica el buscador del blog... enfi, així queda xD 











dilluns, 16 de febrer de 2015

Freestyle XX - Més passió i instint que un altre cosa

Parentesi al "diari de a bordo" del fitness AKA journey to the dunk

COM JA M'HA PASSAT en una part important dels freestyles dansils que porto fets, el pic d'inspiració arriba passades les 2 de la matinada. Aquest cop no el vaig deixar passar, vaig agafar la càmara, em vaig treure la samarreta i vaig deixar que se m'endugués l'adrenalina....

BÉ, NO VA SER BEN BÉ AIXÍ. Originalment tenia pensat fer un video-testeig de diferents combos de waving (fer onejar els braços o el cos en general creant l'efecte òptic d'una onada) per veure com s'apreciava el moviment de la musculatura i les articulacions amb el joc de "llum i ombra" que permet la llum zenital (oooh oooh que sofisticat). Òbviament aquest testeig el volia fer amb música de fons. Meeeec! Em va engoril·lar tant la que vaig posar que en pocs segons ja tenia clar que aquesta era una nit de freestyle i no pas de testejos.

Aqui el resultat:

diumenge, 8 de febrer de 2015

VIDEO: Presa de marques: Desembre 2014 (old footage i un esguinç de turmell per enmig)

Recuperant material videogràfic de fa dos mesos! A finals d'aquest més en faré un altre per actualitzar marques. 
L'oportunisme de l'esguinç de turmell que he tingut per aquestes festes (i per tant el parón d'entrenos que m'ha obligat a fer) ha sigut de campionat (macagun,..!!). Al rependre'ls m'he vist obligat a baixar, en un dels exercicis (bé, no "un", sinó a "el" exercici essencial a l'hora de treballar el salt: l'SQUAT), al pes amb el que vaig començar...(macagun x2..!!) Això m'ha truncat la progressió de pesos que portava (i que potencialment podia fer), PEEEERO, son coses que pasen i que s'han d'assumir (a més, en la resta d'exercicis he anat pujant sense problemes). 

PERO TORNANT AL POST, el video que penjo a continuació és una recopil·lació dels 4 exercicis bàsics que treballo al gimnàs en rangs de força. 

En rangs de força? Que vol dir? Doncs que el número de sèries i repeticions dels exercicis estan enfocats a estimular principalment l'increment de força i no de volum "per sé" del múscul. això no vol dir que no guanyis volum, ja que més volum normalment vol dir més força, sino que no et mous en l'aspectre de repeticions òptim per a que el múscul s'infli, ja que no es la prioritat (ara bé cal afegir, i més en la rutina que faig jo on, al ser enfocada per a principiants dins del món forçut, dona una distribució de sèries i repeticions a mig camí entre les rutines que posen l'èmfasi en la millora de la força i les que posen l'èmfasi en la millora de la hipertrofia, osease del volum), 

#PuteAclaracióComS'haAllargatOsti

SQUAT, DEADLIFT, BENCH PRESS, BARBELL ROW,... aquests son els exercicis bàsics! (s'hi poden afegir algun més o substituir, però aquests són els 4 bàsics que toco jo, inspirat per Stronglift). Pesos lliures (res de guies o cables), que involucrin el màxim de grups musculars a la vegada i que et facin suar la cansalada moure'ls. Aquest és el patró a seguir! 


ORIGINALMENT el vídeo pretenia ser "de consumo personal y propio" per revisar-me i corregir-me els errors tècnics en l'execució dels exercicis, que n'hi ha uns quants (i com no, per provar l'slow motion de la càmara, que fa que tot sigui més pepino del que és).... però amb l'excusa d'aquest blog doncs.... why not! A soltar material! A més a més, serà el que ignauguri l'apartat de "camí a l'esmaixada" ( probablement ho escrigui en anglès, usease Road to the dunk ) al meu canal de youtube! Enfi, com es nota que ara tinc temps! muaha!!



dissabte, 31 de gener de 2015

(els meus) Informants claus sobre el Fitness (per ser un esportista autogestionat)

4t post que segueix en la deriva esportiva, per això, no podia allargar més l'absència d'aquest (originalment) correu electrònic enviat a un colega que s'estava preparant per ser bomber, que s'ha acabat convertint (el correu) en una recopil·lació dels Top Resources que m'han ensenyat a poder ser mínimament un esportista autogestionat. 
Sense més preàmbuls, copy/paste del Facebook on ho tenia publicat: 

NOTA: Tot i ser bastant ampli l'espectre temàtic, i preval el contingut relacionat més o menys directament amb l'entrenament de salt i de força, que son els eixos que més m'interessen a dia d'avui

1) Primer document (PDF): Vertical Jump Bible = El document més extens i complert de la faç de la terra sobre TOT el que gira al voltant de la ciència del salt Vertical. (va amb rutines incloses per diferents nivells, jo estic fent actualment una d'elles). Aqui et passo de passo la seva web també, on hi ha informació complementària: http://www.higher-faster-sports.com/VerticalJumpBible2.html

2) Segon document (PDF) -->  Fill de l'1 (Vertical jump Bible), el Jump Manual és una versió (molt bona també i prestigiosa en el món de programes estandaritzats de salt vertical) i comprimida del que explica al VJB. A més té videos explicatius a la seva web molt bons, com per exemple aquest: http://www.jumpmanual.com/  *Tinc una versió traduida al castellà. Si en anglès no tens problemo millor l'original, pero si tens problemes amb conceptes i tal m'ho dius i te la passo. 
** Els documents que t'estic passant son els programes que ells venen (els vaig aconseguir gràcies a un grup de facebook on estan penjats de free alla xD!). per aixo ni se t'acudeixi comprar-los en un rampell d'emocio xD! 

3) L'últim tresor que he trobat a nivell de web sobre tema salt: JUMP SCIENCE http://jump-science.com/  Personalment crec que ho valoro tant ja que després de gairebé 2 anys de recerca, i amb tota la motxilla de coneixements que adquireixes (PERÒ SOBRETOT, els punts cecs que no acabes de trobar on et pots iluminar i aconseguir resposta), trobes una web com aquesta que posa els punts sobre les "i"s que trobaves a faltar als altres llocs. Aqui trobes teoria, si, però teoria aplicada al dia a dia, amb videos molt ilustratius de QUE, COM I QUAN fer, tenir una rutina, un HÀBIT. Molt bona la web. (Jo estic registrat perque em sembla qe et permet veure algunes coses de més que si no ho estás. En qualsevol cas és això, només registrar-se, defree

4) el senyor Elliot Hulse. Boníssim i divertit xD. Aqui ja hem saltat al món de l'strongman més aviat, però si mires el seu canal té un porrón de videos responent dubtes i explicant elsgood mechanics o coses en general utils per a qualsevol interessat en el FITNESS en el sentit ampli. No és només teoria, és experiència transmesa des d'un profesional. 
Jo segueixo els seus canals de Youtube i la seva pàgina de Facebook, però et passo la web perquè allà hi trobaràs centralitzat els links a FB i youtubes i demés http://elliotthulse.com/about/

5) la famosa rutina 5x5!! No arriba a 2 mesos que vaig trobar això i m'ha iluminat, m'ha completat el treball de gimnàs. Amb la info que havia anat recopil·lant ja em fiava poc de les rutines de gimnàs tipiques i a base de màquines i cremar el muscul (a part de que mai em motivaven). A partir de descobrir aixo i constatar feliçment que ja feia bé en desconfiar, m'hi he llençat de cap (qui me la va descobrir és un colega crossfiter que tinc que estàfet un toro, i que es va a posar a fer el Smolov, programa avançat, ja ho veuras quan miris la web). 
La App és molt pràctica per fer-te el seguiment. També té unes graelles d'excel per descarregar molt ben parides per si ho vols tenir al PC. El programa és tan simple que no cal que et facis cap recuadre d'exercicis i reps: "2 workouts 3 exercicis 5series 5 repeticions". EASY. Progressió i consistència dona resultats. 

6) El recent bombasso a nivell internacional: CROSSFIT. Anar fent una ullada a la seva pàgina de facebook sempre t'acaba fent topar amb algun article interessanto videos explicatius/informatius. En un origen no l'havia posat en aquest top 7 perque em centrava a penjar links directament informatius (canals de fitnnes, articles, etc..). Però només per aquest video de 30minuts on s'explica de que va aixo del Crossfit, ja valia la pena fer-hi un espai particular. Bonissima edició i molt bo, motivant i ilustratiu material: Aqui el link:https://www.youtube.com/watch?v=3eGgWEr-Vv8

7) Per últim pero no menys important (si m'oblido del quelcom t'ho passaré quan m'en recordi, hahxD), mr.PowerExplosive! Un xaval de 26 anys que competeix pel recordGuinnes de dominada amb lastre....de 100KG!!!!! Esta boig xD. El seu canal de youtube té de tot i molt profunditzat. Temàticament és similar al Eliot hulse (punt 4) pero en castellà, una mica menys hàbil a l'hora de parlar xD, però no menys informatiu. molt recomanable. https://www.youtube.com/channel/UCQoN9oXyVuGcQWLlfcNDRgQ

8) Sport Fitness Advisor: Directori de coneixements amplíssima i clara a la vegada que ben concretat en base als principals pilars en que s'organitza el condicionament fisic, i a la vegada concretat en una ample varietat d'esports i els seus requeriments físics específics. Farcit de referències a articles científics que fonamenten el que esta escrit a la web i a la vegada amb rutines d'entrenament específiques per a la diversitat d'objectius físics. Imperdible! http://www.sport-fitness-advisor.com/

9) Fisioterapia-online.com Després de tantes pagines de hard-badass-training, era completament necessària la menció a un completíssim canal de youtube al voltant de la fisioterapia. Tècnic, molt detallat, amb moltes vessants, perfecte per aprendre a escoltar el teu cos i ser autònom a l'hora de prevenir o curar les agressions i "achaques" que sorgeixen al entrenar o al dia dia en general. A sobre solen respondre les preguntes que els hi escriguis! https://www.youtube.com/channel/UC6iRiXWScChTr6uNLXjJYFQ

Estic segur que et servirán, i si et motiva dedicar-hi hores a coneixer aquest tema, estigues tranquil que amb tot el que t'he passat tens per setmanes i mesos xD!! 

Salut maestro!!  

PD: Canals o noms a tenir en compte també:  
Eric Cressey -- Sergio Peinado --  Freeletics -- Twice the Speed -- Project Vertical --Neilarey.com -- Valentí Sanjuan (tema Running simpàtic) ,etc...

ÚLTIMS DESCOBRIMENTS: 
A) Si algú no sap quina serie veure ara mateix, aqui té la solució: Nice Body But What Can You Do With It?, una saga de 12 capítols on un Jove bodybuilder (culturista) es posa a prova en 12 disciplines diferents (MMA, Parkour, Sprinting, Powerlifting,etc..) aviam com respon la seva condició física a aquests nous estÍmuls, i fins a quin punt esta capacitat per donar bons resultats en les diferents disciplines. L'he anomenat sèrie pel fet de tenir capitols, pero que ningu pressuposi que es de ficció! Són capitols de minim 25minuts, per tant permeten veure quin es el tipus de treball fisic ESPECÍFIC per cada disciplina, element interessant per entendre les diferents maneres de treballar el cos segons objectius.

dilluns, 26 de gener de 2015

Estirar és un "WinWin"

FINALMENT toca obrir post sobre el tema central amb el que em vaig plantejar-me en un primer moment obrir un Blog: Fitness casolà autogestionat i l'objectiu esportiu personal estrella: Arribar a fer l'esmaixada (i amb consistència).

Després de rumiar quin aspecte concret obriria aquesta secció  (que coi secció, em sembla que a mitjà termini serà el que defineixi el 99% del contingut d'aquest Blog XD) m'he decidit per, a opinió personal (totalment objectiva), el menys glamorós: ES-TI-RA-MENTS!!!! 

SI FILLS, allò tan estàtic i encefalogràmicament pla que ens feien fer a classe de gimnàstica. Exacte, allò que ens passàvem pel forro dels collons o els ovaris (que fins i tot el mateix professor/a a vegades es passava pel forro respectiu), allò que ens donava un atractiu "especial" posant-nos la cara vermella com un tomàquet, allò que et feia relativitzar el món sencer ja que el/la professor d'educació fisica de 50 tacos era quatre vegades i mitja més flexible que tu (ni filosofia ni sociologia ni hòsties, això si que et trencava en bocins les creences més sòlides i "per-descomptades" que tenies assumides, tse!), finalment, allò que només hi dedicaves el teu màxim esforç el dia que t'avaluaven quina flexibilitat tenies perque anava per nota (o no, però ESQUEALIGUAL anaves a ser menys flexible que el teu colega, há!!). Allà si que t'hi deixaves els putos isquios!!! 

DONCS BÉ, jo, com a ex-futbolista (que amb aixó vull dir, que és un tipus d'esport procliu a escurçar la musculatura de l'isquiotibial i en general dels flexors de cadera, i a més, on hi ha 0 cultura i conscienciació de la importància d'estirar) i que coi, com a persona de per si poc flexible, amb el rollo aquest de conèixer com va una mica el cos per poder treballar-lo per a la esmaixada, m'he trobat que la flexibilitat és element indispensable per assegurar l'éxit del repte. No només perquè millorar la flexibilitat pot voler dir, directament, saltar més, sinó perquè és una garantia contra les lesions. De fet, es un element essencial de qualsevol repte esportiu, especialment, relacionat amb moviments dinàmics i explosius. I si ens posem encara més estrictes, segueix essent un "molt bon vici" per a estils de vida sedentaris, ja que serveixen com a vàlvula de compensació dels problemes posturals o de descompensació degut a l'atrofia muscular produida (i paro de temptejar el discurs del professional de l'àmbit perquè encara ficaré la pota, hehe)

AIXI QUE, com a element indispensable que és, vaig trobar que dibuixar-me una taula d'estiraments adaptades a les meves necessitats específiques serien una bona opció contra la meva poca voluntat per treballar-la. Pensant en la orografia del terreny on la treballaria (a l'habitació), vaig adaptar-hi els exercicis. Equilicuà el resultat:


dimarts, 20 de gener de 2015

Que es para mi el futuro?

Abans de penjar el primer post d'aquest Blog ja tenia alguns materials que preveia que es deixarien caure per aqui. Pensava que el primer seria un post al voltant del fitness però finalment m'he decidit per recuperar la primera pregunta (la qual és la que intitula aquest post) que ens va plantejar el professor d'una de les assignatures més imaginatives de la carrera: Sociologia del Futur
Aqui la resposta:

Si hubiese escrito esto antes de hacer las dos primeras clases, seguramente no hubiese enfocado la definición del concepto más allá de “aquel tiempo indefinido que tiene lugar después del presente” (creo recordar una definición así en uno de los “powers” presentados en clase). Sin embargo, y sin dejar de pensar que esa definición la sigo viendo válida, pienso que tiene mucha  fuerza la idea de que, según como se mire, el futuro es más presente de lo que técnicamente parecería. O aún más, lo “usamos” de una manera muy similar al pasado en el momento en que tomamos decisiones (de cualquier calibre, pero sobre todo las de mayor trascendencia, o las que implican en mayor medida algo futurible). Todo esto vino a partir de la frase “nuestros actos en el presente están muchas veces (sino siempre) basados en el porvenir que (creemos) nos depara”. En mi opinión, no sé si es algo puramente humano, socialmente construido o genéticamente condicionado, pero creo firmemente que uno de los grandes deseos de cualquier humano (desde el momento en que somos conscientes que somos seres mortales) es el de dejar huella, el de hacer algo que perdure más allá de nuestra limitada vida biológica.
A día de hoy, examinada esta frase en mi mismo no me cabe la menor duda que estamos continuamente tomando decisiones sujetas a nuestras especulaciones del futuro y sus consecuencias. Quizás el pasado, o la mochila de vivencias y recuerdos que vamos albergando, nos sirve para afinar mejor que probables futuros nos puedan ocurrir dentro de los futuros posibles que imaginemos (que a su vez pueden diversificarse cada vez más a partir del conocimiento que nos brinda nuestro pasado).
Toda esta reflexión, sin lugar a dudas, está basada en el supuesto de una concepción lineal del tiempo, una concepción muy occidental. 

dilluns, 19 de gener de 2015

RITUAL D'INICIACIÓ BLOGUER (em sona millor "Bateig Bloguer", però passo de fer favors a la conquesta religiosa del llenguatge)

ESSENT SINCER, ja pot fer gairebé 1 any que hi vaig donar les primeres voltes (bé, voltetes... i en singular més aviat) a la idea de fer-me un Blog. No sabia quin format (honestament, no m'ho havia mirat), no sabia quin tipus de contingut penjar-hi o quin eix temàtic seguir, i no acabava de veure'm-hi en això d'escriure periòdicament... tot això mentres encarava el final de la carrera, Sociologia. Vaig decidir aplaçar-ho per quan tingués el títol a la butxaca i m'envaïs la anòmia post-universitat (per aquells que no tenim clar com seguir) tan ben resumida en la pregunta "I ara que cullons faig?" (cullons, coi, cony,etc.. a gustos, però l'émfasi dramàtic hi ha de ser, segur).

I AIXÍ HA SIGUT, amb un retard de gairebé 5 mesos des de l'última entrega (l'estimodiat TFG), aqui esta el primer post. Seguint jugant a bàsquet, freestylejant, treballant al magatzem del Decathlon i.... tota la Galia..? No! tota NO!! UN P*** ESGUINÇ AL TURMELL a final d'any m'ha fotut potes enlaire el poder entrenar el salt vertical durant la pausa competitiva de festes (probablement sigui un dels temes principals en aquest blog, el seguiment del procés d'entrenament que vaig fent per arribar a l'esmaixada, i amb solidesa) i consolidar la meva validesa al curro per tal que em renovessin el contracte............!!!!! 

EN FÍ, abans no se m'enduguin les ires de satanás.... Cor Petit! (així li trec el component religiós i ho elevo a la categoria de Bola de Drac, #CoolMoveBro), concloure que l'element final que m'ha fet començar amb el primer post aquesta matinada de dimarts (que vol dir la nit entre dilluns i dimarts, eeeh llestos)  ha sigut trobar-me, gairebé per art de màgia, el blog que es van ULTRAcurrar amb tot l'apreci del món les professores de la meva promoció de batxillerat, que es van atrevir a responsabilitzar-se d'un grup de 50 teens a 6.000 quilòmetres del centre educatiu, concretament... Dues setmanes a Nova York!!! Record tendre, inesborrable.

AIXÍ DONCS, després d'aquest bat-i-bull (s'escriu així?) d'explicacions, deixo "a la espectativa del porvenir" l'entorn temàtic sobre el qual versarà aquest Blog.  Ara per ara només m'atreveixo a dir que me'l prenc com un espai de reflexió i sharing. Una mena de diari personal de cara al públic on pugui compartir les meves activitats d'interés (fitness, bàsquet, ball, sociologia, dibuix,...), que em permeti penjar les entrades que per diversos motius no m'he atrevit postejar al Facebook, o desenvolupar-ne d'existents, i per descomptat, de noves. Ja veurem! 

Ara, a estirar (quin postureig, no ho faré) i a dormir! Siau! 


 Indígenes de la illa de Pentecostés, Vanuatu.
https://www.youtube.com/watch?v=l0Mq6rCfYtU